Poetes triats
Cantants triats
Poemes de Salvador Espriu
Poemes de Josep Palau i Fabre
Poemes de Joan Salvat-Papasseit
Encara més de Salvador Espriu
dijous, 3 de març del 2011
Encara més de Salvador Espriu
Els tres poemes que venen a continuació són una selecció entre molts altres poemes que va escriure durant la seua vida. La tria està basada en dos llibres de poemes que va elaborar durant els anys 1963 i 1967. Els dos primers, "Just abans de laudes" i "Per ser cantada en la meva nit", van ser recollits en "Obra poética", una antologia dels seus poemes. El tercer, en canvi, forma part de "Llibre de Sinera".
JUST ABANS DE LAUDES
Benignament sóc ara guiat
enllà del vell origen de les aigües,
on ja no sento la contínua font.
Quan els purs llavis reposin, cansats
de la vigília del tercer nocturn
començarà l'ocell la clarosa lloança.
Jo, que moro i sé
la solitud del mur i el caminant,
et demano que em recordis avui,
mentre te'n vas amb les sagrades hores.
enllà del vell origen de les aigües,
on ja no sento la contínua font.
Quan els purs llavis reposin, cansats
de la vigília del tercer nocturn
començarà l'ocell la clarosa lloança.
Jo, que moro i sé
la solitud del mur i el caminant,
et demano que em recordis avui,
mentre te'n vas amb les sagrades hores.
Tema: El canvi a pitjor del seu hogar
Subtemes: La fugacitat del temps
Recursos retòrics.
Gramaticals:
El·lipsis: "et demano que em recordis"
Hipèrbatons: "Començarà l'ocell la clarosa lloança."
Polisíndetons:
"Jo, que moro i sé
la solitud del mur i el caminant."
Semàntics:
Sinestèsies: "la clarosa lloança."
Metàfores: "quan els purs llavis reposin"
Personificacions: "quan els purs llavis reposin, cansats", "començarà l'ocell la clarosa lloança.", "la solitud del mur"
Glossari:
Lauda: Làpida que conté incisa una inscripció.
Vigília: Acció de vetlar, d'estar desvetlat durant la nit, vetla.
PER SER CANTADA EN LA MEVA NIT
Perdut en l'aigua
callada del meu somni.
Jo sol, i l'ombra
dels xiprers, que m'espera
mirall endins de l'aigua
del meu somni.
Pedra, vent: em podríeu
allunyar del continu
pas de cristall, de l'aigua
del meu somni?
Enllà d'una profunda
nit sense veus, em nego
en el dolor de l'aigua
del meu somni.
callada del meu somni.
Jo sol, i l'ombra
dels xiprers, que m'espera
mirall endins de l'aigua
del meu somni.
Pedra, vent: em podríeu
allunyar del continu
pas de cristall, de l'aigua
del meu somni?
Enllà d'una profunda
nit sense veus, em nego
en el dolor de l'aigua
del meu somni.
Subtemes: El sofriment per no aconseguir el que es vol
Recursos retòrics.
Gramaticals:
Hipèrbatons:
"Enllà d'una profunda
nit sense veus, em nego"
Semàntics:
Imatges: L'aigua és una constant en el poema
Metàfores: "Una profunda nit sense veus"
Personificacions: "Pedra, vent: em podrieu...", "L'ombra dels xiprers, que m'espera..."
Glossari:
Xiprer: Espècie d'arbre.
XXXIII (LLIBRE DE SINERA)
Pels mancaments
atansa el torb
la inflor del ventre
de la mort.
Els músics rars
dintre de l'ou
afinen cordes i fiscorns.
L'alta amplitud
del cel no romp
el dens esglai
parat del grop.
Llevant és fosc,
ponent és orb.
Avall i amunt
no hi ha claror.
Braços de pop
a poc a poc
van escanyant
els nostres mots.
A l'esbotzat
concert jo sóc
tibant, sofrent
pell de tambor.
Venia l'aigua
a grossos bots
pels llargs rials.
Els gossos folls
de les canilles
de la por
m'esparracaven
vells enyors.
I llença el temps,
sense remor,
ben arrasats
el camp, el bosc,
la cort, la llar,
l'humil rebost,
a mar uns ulls
eixuts de plor,
ganyes de peix,
tel de moltó,
deixalles, sang,
un brut sarró,
un cap ja buit
de tot record.
atansa el torb
la inflor del ventre
de la mort.
Els músics rars
dintre de l'ou
afinen cordes i fiscorns.
L'alta amplitud
del cel no romp
el dens esglai
parat del grop.
Llevant és fosc,
ponent és orb.
Avall i amunt
no hi ha claror.
Braços de pop
a poc a poc
van escanyant
els nostres mots.
A l'esbotzat
concert jo sóc
tibant, sofrent
pell de tambor.
Venia l'aigua
a grossos bots
pels llargs rials.
Els gossos folls
de les canilles
de la por
m'esparracaven
vells enyors.
I llença el temps,
sense remor,
ben arrasats
el camp, el bosc,
la cort, la llar,
l'humil rebost,
a mar uns ulls
eixuts de plor,
ganyes de peix,
tel de moltó,
deixalles, sang,
un brut sarró,
un cap ja buit
de tot record.
Tema: La destrucció i opresió a Sinera (Arenys de mar)
Subtemes:
La represió contra la llengua catalana.
L'intent de destrucció d'una cultura pròpia
Recursos retòrics.
Gramaticals:
El·lipsis: "I llença el temps,
sense remor,"
Ennumeracions:
"el camp, el bosc,
la cort, la llar,..."
Hipèrbatons:
"Venia l'aigua
a grossos bots"
Semàntics:
Imatges: el temps (metereològic) es una constant en el poema.
Sinestèsies: "l'humil rebost"
Metàfores:
"la inflor del ventre
de la mort."
"Braços de pop
a poc a poc
van escanyant
els nostres mots."
"un cap ja buit
de tot record."
"Els músics rars
dintre de l'ou
afinen cordes i fiscorns."
Glossari:
Mancament: Falta
Subtemes:
La represió contra la llengua catalana.
L'intent de destrucció d'una cultura pròpia
Recursos retòrics.
Gramaticals:
El·lipsis: "I llença el temps,
sense remor,"
Ennumeracions:
"el camp, el bosc,
la cort, la llar,..."
Hipèrbatons:
"Venia l'aigua
a grossos bots"
Semàntics:
Imatges: el temps (metereològic) es una constant en el poema.
Sinestèsies: "l'humil rebost"
Metàfores:
"la inflor del ventre
de la mort."
"Braços de pop
a poc a poc
van escanyant
els nostres mots."
"un cap ja buit
de tot record."
"Els músics rars
dintre de l'ou
afinen cordes i fiscorns."
Glossari:
Mancament: Falta
Atansar: Acostar, especialment fins a tocar, fins a establir contacte.
Torb: Estat de desorde i confusió en què no hi ha manera d'entendre's, en què cada u tira pel seu costat, en què tot el món crida, escarota, etc.
Inflor: Unflor, de unflar.
Fiscorn: Instrument musical.
Grop: Colp de vent.
Orb: Negre
Pop: Polp
Tibant: Dit d'un objecte flexible que s'ha tornat rígid per l'acció de les forces que l'estiren.
Foll: Dit d'una bèstia rabiosa.
Canilla: Gossada utilitzada sobretot en caça menor.
Esparracar: Espentolar.
Ganya: Brànquia.
Tel: Pell.
Moltó: Mascle de l'ovella.
dissabte, 19 de febrer del 2011
Poemes musicats de Joan Salvat-Papasseit
DONA'M LA MÀ
"Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant."
(1921)
(1921)
Tema: L’amor a la seua amada
Subtemes: Allunyament del món dels dos amants
Recursos retòrics.
Gramaticals:
El·lipsis:
"Dóna'm la mà i arrecera la galta"
"Dóna'm la mà que anirem per la riba"
Anàfores:
"I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar."
Semàntics:
Sinestèsies: "la salabror que amara l'amor"
Metàfores: "I les gavines sota el sol que lluu."
Personificacions:
"Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes"
Glossari:
Salabror: Qualitat de salabrós
Copsadora: Màquina formadora del cóp, per enrotllament del fil sobre ell mateix.
Esguard: Mirada
Aquest poema ha sigut musicat per Ovidi Montllor
SI ANESSIS LLUNY
"Si anessis lluny
tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tindria pres
però amb el teu nom faria el meu camí.
Un ram de noies no em fóra conhort
ni la cançó sota el dring de la copa,
vaixells de guerra vinguessin al Port
prou hi aniria, mariner de popa.
Si jo posava la bandera al pal
i era molt alta, t'hi veuria a dalt."
(1923)
(1923)
Tema: La impossibilitat de viure sense la seua amada
Subtemes: L’amor
Recursos retòrics.
Gramaticals:
El:lipsis: "Si anessis lluny"
Ennumeracions: "Un ram de noies no em fóra conhort,
ni la cançó sota el dring de la copa"
Lítotes: "tampoc ningú sabria el meu destí"
Semàntics:
Metàfores:
"amb el teu nom faria el meu camí"
"cap altre llavi no em tindria pres"
Glossari:
Conhort: Consol
Dring: So viu que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o vidre.
- Font del primer poema
- Font del segon poema
- Informació sobre els recursos literaris analitzats
- Diccionari utilitzat per a les definicions de vocabulari
- Font del primer poema
- Font del segon poema
- Informació sobre els recursos literaris analitzats
- Diccionari utilitzat per a les definicions de vocabulari
Poemes musicats de Josep Palau i Fabre
LA CANÇÓ MÉS BANAL
"Cantarem la cançó més banal,
si en som capaços, si en som capaços.
La que ens llevi l’enuig i tot mal,
si en som capaços.
Té una piga al mugró Josefina.
(No en som capaços, no en som capaços.)
Són les cinc, i la llum ja declina;
no en som capaços.
A pleret el bell somni, a pleret;
ara, no gaire; ara, no gaire.
Al’hivern, amb el vent, fa més fred;
ara, no gaire.
Compta els llums, que la nit ja s’acaba;
no hi miris massa, no hi miris massa.
Si me’n vaig és que jo me n’anava.
No hi miris massa.
Ens esperen llençol i coixí,
i això s’acaba, i això s’acaba.
És avui que demà serà ahir,
i això s’acaba.
La faldilla et curteja una mica,
ai, Josefina; ai, Josefina!
Si t’enfades, l’amor s’embolica,
ai, Josefina!
Cantarem la cançó més banal,
si en som capaços, si en som capaços.
La que ens llevi l’enuig i tot mal,
si en som capaços."
Tema: Crítica a la por de la societat d'aquella època
Subtemes:
La fugacitat del temps
La cobardia de la seua societat
Recursos retòrics.
Gramaticals:
El·lipsis: "La que ens llevi l’enuig i tot mal "
"Ens esperen llençol i coixí,
i això s’acaba, i això s’acaba.
És avui que demà serà ahir,
i això s’acaba."
Repeticions:
"i això s’acaba, i això s’acaba."
"No en som capaços, no en som capaços."
Semàntics:
Glossari:
EL MERCAT
"Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. Les dones triaven les verdures, els ous, l’aviram, les patates. El repertori era una mica limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de mercat.
Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra quan de sobte, del cel, d’on vénen, diuen, als àngels i els ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l’infern, l’ordre s’havia capgirat.
Tres hores com una eternitat i aquell joc s’extingia. Els infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia exterminat. Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen el mateix. I així començava la gran uniformitat.
Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitanta-nou ferits. Quina gesta, senyors, quina gesta! Que el món prengui model, ja sap el que l’espera. No habitaven els Andes, els còndors? Per què escullen aquestes contrades?
I l’arbre allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus. I encara no ressuscitat!"
Tema: La destrucció i crueltat de la guerra
Subtemes:
La violència utilitzada per al control de les persones
Crítica a la guerra (civil)
Recursos retòrics.
Gramaticals:
Ironies: "tots els cadàvers pensen el mateix", "Quina gesta, senyors, quina gesta! ", "Que el món prengui model, ja sap el que l’espera!"
Semàntics:
Comparacions: "Tres hores com una eternitat"
Metàfores: "del cel, d’on vénen, diuen, als àngels i els ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l’infern, l’ordre s’havia capgirat."
Glossari:
Aviram: Tota classe d'aus de corralXàfec: Ruixat
Còndor: Au de l'orde dels falconiformes, de la família dels catàrtids
Nafrat: Ulcerat
Contrades: Voltants, extensió de terra pròxima a un lloc, a una persona, a una casa
- Font del primer poema
- Font del segon poema
- Informació sobre els recursos literaris analitzats
- Diccionari utilitzat per a les definicions de vocabulari
dissabte, 12 de febrer del 2011
Poemes musicats de Salvador Espriu
LA BARCA DEL TEMPS
"Estimat Rosselló,
si podies
venir,
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant,
a l' Alguer,
i senties amb mi
com és viu,
i arrelat,
i tan clar,
aquest nostre parlar català de l' Alguer,
com et diu el teu nom
i somriu la ciutat de l' Alguer,
allunyat amic meu
que ara ets als xiprers,
a l' indret on comencen
a obrir el record i el veler
el camí que et va ser sempre car,
el camí de la mar de l' Alguer"
(1960)
(1960)
Tema:
Tribut al l’amic mai no oblidat de Salvador Espriu.
Subtemes:
El seu amor a la llengua catalana.
Recursos retòrics.
Gramaticals:
Anàfores:
"i arrelat
i tan clar"
"a l’indret on comencen
a obrir el record I el veler"
"el camí que et va ser sempre car,
el camí de la mar de l' Alguer"
Semàntics:
Metáfores: "la barca del temps"
Sinestèsies: "com es viu i arrelat i tan clar aquest nostre parlar de l’ Alguer"
Epítets: "parlar català de l’Alger"
Personificacions: "com et diu el teu nom"
Glossari:
Indret: lloc
Aquest poema va ser musicat per Marina Rossell.
CEMENTIRI DE SINERA
"II
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre.
IV
Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius. Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
XXV
A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.
Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.
Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.
Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.
Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?
Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.
XXVI
No lluito més. Et deixo
el sepulcre vastíssim
que fou terra dels pares,
somni, sentit. Em moro,
perquè no sé com viure."
(1946)
(1946)
Tema:
El record de Sinera abans de la catàstrofe.
Subtemes:
La tristesa per la pèrdua de la seua terra.
Descripció de Sinera.
Recursos retòrics.
Gramaticals:
El·lipsis:
"Tenia una casa, el meu somni, a la vora del mar"
Preguntes retòriques:
"qui pot guiar-me a l’alba?"
Hipèrbatons:
"Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir"
Semàntics:
Metàfores: "Quina petita pàtria encercla el cementiri", "El lent record dels dies", "un lent somni"
Al·legories: "el mar" (fa metàfores durant tot el poema amb el mar)
Sinestèsies: "Al meu record arriben olors de mar"
Glossari:
Tartana: Embarcació xicoteta.
Basarda: Feredat, sentiment de depressió que s'empara d'algú en presència d'alguna cosa que fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens, que evoca idees de perills, damnatges, mals, etc.
Sepulcre: Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Vast: D'una gran extensió. Una vasta regió
- Font del primer poema
- Font del segon poema
- Informació sobre els recursos literaris analitzats
- Diccionari utilitzat per a les definicions de vocabulari
- Font del primer poema
- Font del segon poema
- Informació sobre els recursos literaris analitzats
- Diccionari utilitzat per a les definicions de vocabulari
Cantants
Marina Rossell i Figueras
Marina Rossell i Figueras és una cantant catalana que canta en català i castellà. Va néixer el 17 de gener de 1954 a la població de La Gornal, poble situat al municipi de Castellet i la Gornal.
Figura clau de la segona generació de la Nova Cançó, entre el seu repertori s'hi troben tant cançons tradicionals clàssiques catalanes, així com havaneres i cançons pròpies. Ha col·laborat amb Lluís Llach, Georges Moustaki, Montserrat Caballé, Luis Eduardo Aute, Carlos Cano, Pedro Guerra, Miguel Poveda, Manzanita, o el guitarrista de flamenc Tomatito. Ha realitzat nombroses gires per Europa, Llatinoamèrica i el nord d'Àfrica.
L'any 1987 li fou concedida la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.
Extret de la Viquipèdia
Altres enllaços d'interés:
Pàgina web oficial de Marina Rossell
Entrevista a Marina Rossell (Part 1)
Entrevista a Marina Rossell (Part 2)
Entrevista a Marina Rossell (Part 3)
Els Nens Eutròfics
Els Nens Eutròfics no és un frup qualsevol. Esta formació polipoètica i eròtic-festiva és el joquet musical del rapsode Josep Pedrals, un home de lletres que ja habia pujat a l'escenari abans amb el hip-hop de Guillamino. El component Lúdic i eclèctic sense consecions del seu primer disc, Esquitxos ultralleugers (El tigre de Cibèria, 2009), garantitza una orgia de figures retòriques, rítmiques i tonals ballant al son del free pop.
Extret de Theproject
Altres enllaços d'interés:
Blog del cantant de "Els Nens Eutròfics"
Myspace de "Els Nens Eutròfics"
Una mostra de l'estil d'aquest grup
Ovidi Montllor
Ovidi Montllor i Mengual, conegut com a Ovidi Montllor, nascut a Alcoi el 4 de febrer de 1942. Fou un cantautor i actor conegut al País Valencià amb una extensa trajectòria professional que compta amb més de vint àlbums editats i més de mig centenar de pel·lícules en les que va participar.
La seua carrera professional va començar amb el grup de teatre La Cazuela d'Alcoi, i des de 1966, a Barcelona, en el moviment de Teatre Independent. A partir del 1968, començà a interpretar poemes musicals d'autors com Vicent Andrés Estellés, Salvat Papasseit o Salvador Espriu, entre d'altres. Açò, més tard, el relacionaria amb la Nova Cançó, un moviment artistic musical que va nàixer durant el franquisme i que pretenia impulsar la llengua catalana mitjançant un llenguatge reivindicatiu.
Extret de la Viquipèdia
Altres enllaços d'interés:
Homenatge a Ovidi
Mostra de l'estil d'Ovidi
Web dedicada a Ovidi
Poetes triats
Salvador Espriu i Castelló
Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985). És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català.
Publica les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions, Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Litizia i altres proses (1937), obres que l'acrediten com el narrador més original després del Noucentisme. La seva obra poètica compta amb els reculls Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955), Les cançons d'Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971). Tot sovint revisa la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües, el seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel. El 1972 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i dos anys més tard rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982. És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi.
Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Informació extreta de Escriptors
Altres enllaços d'interés:
Espriu recitant un fragment de "La Pell de Brau"
Homenatge de Ràdio Arenys a Salvador Espriu
Entrevista a Slavador Espriu en el programa "A fondo" (només disponible en castellà)
Entrevista a Salvador Espriu al programa Identitats
Tota l'obra de Salvador Espriu amb informació sobre aquesta
Josep Palau i Fabre
Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008). Poeta, narrador, assagista i dramaturg. És considerat un dels màxims experts internacionals sobre l'obra i la personalitat de Picasso, de les quals ha fet estudis que han estat traduïts a una desena de llengües. Juga un paper important en la represa de la literatura catalana de postguerra com a creador i editor de la revista Poesia i organitzador de recitals. Ha traduït obres de Rimbaud i de Balzac, entre d'altres. Ha recollit l'obra poètica a Poemes de l'alquimista, i les proses sobre art i literatura a Quaderns de l'Alquimista. Ha estat guardonat, entre altres premis, amb la Creu de Sant Jordi (1989), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1999) i el Premi de la Crítica Serra d'Or d'obres completes (2006).
Fou Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Informació extreta de Escriptors
Altres enllaços d'interés:
Obra completa de Josep Palau i Fabre amb informació complementària
Palau i Fabre recitant "Era dia de mercat"
Gran col·lecció de vídeo i audio
Entrevista a Palau i Fabre en "Identitats"
Especial dedicat a Josep Palau i Fabre
Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, de manifestos i d'altres proses de caire polític i social. La seva obra és marcada per l'inconformisme, l'idealisme i l'ombra d'una mort precoç. Els seus poemes, que tenen influències avantguardistes però també tradicionals, evolucionen des de Poemes en ondes hertzianes (1919) passant per La gesta dels estels (1922) i culminant amb l'entusiasme vital del poeta a El poema de la rosa als llavis (1923). Mor de tuberculosi el 1924. La ciutat de Barcelona el recorda amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per a acordió", que fa referència a l'època en què l'autor va fer-hi de vigilant nocturn. La seva obra poètica ha estat profusament difosa al gran públic, sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat i Rafel Subirachs, entre d'altres.
Informació extreta de Escriptors
Altres enllaços d'interes:
Obra completa de Salvat-Papasseit
Centenars d'interpretacions del seus poemes
Vida i obra de Salvat Papasseit
Documental de TV3 sobre Papasseit (1a part)
Documental de TV3 sobre Papasseit (2a part)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)