LA BARCA DEL TEMPS
"Estimat Rosselló,
si podies
venir,
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant,
a l' Alguer,
i senties amb mi
com és viu,
i arrelat,
i tan clar,
aquest nostre parlar català de l' Alguer,
com et diu el teu nom
i somriu la ciutat de l' Alguer,
allunyat amic meu
que ara ets als xiprers,
a l' indret on comencen
a obrir el record i el veler
el camí que et va ser sempre car,
el camí de la mar de l' Alguer"
(1960)
(1960)
Tema:
Tribut al l’amic mai no oblidat de Salvador Espriu.
Subtemes:
El seu amor a la llengua catalana.
Recursos retòrics.
Gramaticals:
Anàfores:
"i arrelat
i tan clar"
"a l’indret on comencen
a obrir el record I el veler"
"el camí que et va ser sempre car,
el camí de la mar de l' Alguer"
Semàntics:
Metáfores: "la barca del temps"
Sinestèsies: "com es viu i arrelat i tan clar aquest nostre parlar de l’ Alguer"
Epítets: "parlar català de l’Alger"
Personificacions: "com et diu el teu nom"
Glossari:
Indret: lloc
Aquest poema va ser musicat per Marina Rossell.
CEMENTIRI DE SINERA
"II
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre.
IV
Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius. Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
XXV
A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.
Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.
Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.
Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.
Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?
Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.
XXVI
No lluito més. Et deixo
el sepulcre vastíssim
que fou terra dels pares,
somni, sentit. Em moro,
perquè no sé com viure."
(1946)
(1946)
Tema:
El record de Sinera abans de la catàstrofe.
Subtemes:
La tristesa per la pèrdua de la seua terra.
Descripció de Sinera.
Recursos retòrics.
Gramaticals:
El·lipsis:
"Tenia una casa, el meu somni, a la vora del mar"
Preguntes retòriques:
"qui pot guiar-me a l’alba?"
Hipèrbatons:
"Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir"
Semàntics:
Metàfores: "Quina petita pàtria encercla el cementiri", "El lent record dels dies", "un lent somni"
Al·legories: "el mar" (fa metàfores durant tot el poema amb el mar)
Sinestèsies: "Al meu record arriben olors de mar"
Glossari:
Tartana: Embarcació xicoteta.
Basarda: Feredat, sentiment de depressió que s'empara d'algú en presència d'alguna cosa que fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens, que evoca idees de perills, damnatges, mals, etc.
Sepulcre: Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Vast: D'una gran extensió. Una vasta regió
- Font del primer poema
- Font del segon poema
- Informació sobre els recursos literaris analitzats
- Diccionari utilitzat per a les definicions de vocabulari
- Font del primer poema
- Font del segon poema
- Informació sobre els recursos literaris analitzats
- Diccionari utilitzat per a les definicions de vocabulari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada