dissabte, 19 de febrer del 2011

Poemes musicats de Josep Palau i Fabre




LA CANÇÓ MÉS BANAL
 

"Cantarem la cançó més banal,

si en som capaços, si en som capaços.

La que ens llevi l’enuig i tot mal,

si en som capaços.



Té una piga al mugró Josefina.

(No en som capaços, no en som capaços.)

Són les cinc, i la llum ja declina;

no en som capaços.



A pleret el bell somni, a pleret;

ara, no gaire; ara, no gaire.

Al’hivern, amb el vent, fa més fred;

ara, no gaire.



Compta els llums, que la nit ja s’acaba;

no hi miris massa, no hi miris massa.

Si me’n vaig és que jo me n’anava.

No hi miris massa.



Ens esperen llençol i coixí,

i això s’acaba, i això s’acaba.

És avui que demà serà ahir,

i això s’acaba.



La faldilla et curteja una mica,

ai, Josefina; ai, Josefina!

Si t’enfades, l’amor s’embolica,

ai, Josefina!



Cantarem la cançó més banal,

si en som capaços, si en som capaços.

La que ens llevi l’enuig i tot mal,

si en som capaços."

Tema: Crítica a la por de la societat d'aquella època

Subtemes: 
La fugacitat del temps
La cobardia de la seua societat 

Recursos retòrics.

Gramaticals:

El·lipsis: "La que ens llevi l’enuig i tot mal "

Anàfores: 
"si en som capaços, si en som capaços.
La que ens llevi l’enuig i tot mal,
si en som capaços."

"Ens esperen llençol i coixí,
i això s’acaba, i això s’acaba.
És avui que demà serà ahir, 
i això s’acaba."

Hipèrbatons: "Ens esperen llençol i coixí"

Repeticions: 
"i això s’acaba, i això s’acaba."

"No en som capaços, no en som capaços."

Semàntics:

Metàfores: "Ens esperen llençol i coixí", "La (cançó) que ens llevi l’enuig i tot mal"

Sinestèsies: "l’amor s’embolica"

Glossari:
Banal: Sense originalitar, insustancial

Piga: Taca xicoteta groguenca o bruna que ix en la pell, sobretot en les zones exposades al sol.

A pleret: A poc a poc 

Aquest poema ha sigut interpretat per "Els Nens Eutròfics"



Enllaç amb més qualitat: http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/2945370 

EL MERCAT

"Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. Les dones triaven les verdures, els ous, l’aviram, les patates. El repertori era una mica limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de mercat.

Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra quan de sobte, del cel, d’on vénen, diuen, als àngels i els ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l’infern, l’ordre s’havia capgirat.

Tres hores com una eternitat i aquell joc s’extingia. Els infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia exterminat. Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen el mateix. I així començava la gran uniformitat.

Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitanta-nou ferits. Quina gesta, senyors, quina gesta! Que el món prengui model, ja sap el que l’espera. No habitaven els Andes, els còndors? Per què escullen aquestes contrades? 

I l’arbre allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus. I encara no ressuscitat!"

Tema: La destrucció i crueltat de la guerra

Subtemes:
La violència utilitzada per al control de les persones
Crítica a la guerra (civil) 

Recursos retòrics.


Gramaticals:

Ennumeracions: "les verdures, els ous, l’aviram, les patates"

Ironies: "tots els cadàvers pensen el mateix", "Quina gesta, senyors, quina gesta! ", "Que el món prengui model, ja sap el que l’espera!"

Semàntics:

Antítesis: "Els infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia exterminat"

Comparacions: "Tres hores com una eternitat" 

Metàfores: "del cel, d’on vénen, diuen, als àngels i els ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l’infern, l’ordre s’havia capgirat." 

Glossari:
Aviram: Tota classe d'aus de corral

Xàfec: Ruixat

Còndor: Au de l'orde dels falconiformes, de la família dels catàrtids

Nafrat: Ulcerat

Contrades: Voltants, extensió de terra pròxima a un lloc, a una persona, a una casa

- Font del primer poema

- Font del segon poema

- Informació sobre els recursos literaris analitzats

- Diccionari utilitzat per a les definicions de vocabulari

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada